En Mateu Lliteras Julià és un mestre del polit i serrat de pedra i marès. Als seus seixanta-tres anys, continua dedicant-se a l'ofici que ell va escollir quan encara era un jovenet: "Jo abans era pagès, però quan tenia vint-i-sis anys vaig tenir l'oportunitat de poder adquirir part de la Pedrera de Santanyí, i no vaig poder negar-m'hi" ens explica orgullós. Després de tants anys, aquest empresari és conscient que donà la passa correcta. 

Encara que ningú de la seva família es dediqués a aquest món, gràcies a l'ajuda dels seus companys de la pedrera i la seva inquietud i ganes d'aprendre dins aquesta nova indústria, en Mateu ben aviat ho va tenir clar: "A poc a poc vaig començar a veure que m'agradava més fer l'acabat de les peces, que extreure-les de la pedrera" ens diu.

Pedra de Santanyí, marès i pedra de Porreres, Felanitx o de Petra... aquest productor valora la gran diversitat de pedra que tenim a Mallorca: "Depenguen del tipus de producte i els gustos del client, utilitzes una pedra o una altra. La part bona d'aquestes pedres? Que no caduquen! Amb un manteniment adequat podries tenir la pedra intacta durant tota la vida" ens explica el mestre.

A causa de l'alta càrrega de pes que se suporta en aquest ofici, després de quasi quaranta anys en Mateu s'ajuda del seu cranc i de petites grues que alleugeren la seva feina: "Els anys no perdonen. Hi ha molt poca gent que es vulgui dedicar a aquest ofici per aquest motiu, i s'ha de pensar que no s'aprèn en dos dies!" ens diu preocupat. I és que els oficis com aquest, no podem deixar que es perdin.

En Toni Garí Ferrer és un porrerenc de cinquanta-un anys que es dedica a la producció de poliestirè expandit a la fàbrica que el seu pare fundà als afores de Porreres. El seu pare, en Sebastià Garí Nicolau, fundador de l'empresa, va ser qui li posà nom: "A l'inici ens dèiem Axa Universa, i rebíem més cridades reclamant accidents que per fer-nos comandes" ens diu entre rialles. Finalment, van voler recalcar la identitat porrerenca i canviar el nom a Poraxa.

En Sebastià , de vuitanta-dos anys, ha dedicat tota la seva vida laboral a la seva passió pels cotxes i la maquinària: "El meu camí començà a Madrid, on vaig aprendre l'ofici de xapa. Després vaig estar vuit anys a Alemanya i em vaig formar en tècnic en construcció de maquinària i soldadures" ens explica el fundador de Poraxa. Gràcies a l'amistat que creà amb un alemany, aquest porrerenc començà el primer negoci de distribució de sol radiant de les Illes Balears, i en conseqüència, acabà creant la primera fàbrica de producció de poliestirè expandit de les illes.

"Els inicis varen ser molt durs. Encara record aquells dos anys on els cap de setmana em tancava a dissenyar maquinària per a poder produir aquest aïllant. La nit que vaig aconseguir fer poliestirè expandit va ser el vespre més feliç de la meva vida! Inclús més que el dia de la meva boda, que no és poc!" ens explica entre rialles en Sebastià. L'any 1989 es fundà Poraxa, amb les màquines que aquest porrerenc dissenyà.

"El tipus de matèria primera que es fa servir a aquesta empresa està categoritzada com a perillosa, tot i ser 98% aire i 2% plàstic" ens explica en Toni Garí. Així, les empreses que es dediquen a sectors industrials o de transformació de les Illes Balears tenen una gran dependència dels transports marítim-terrestres, i aquest fet fa que l'organització logística hagi de ser minuciosa si volen tenir una correcta roda de producció.

Gràcies, Sebastià, per seguir la teva passió i no aturar-te fins a aconseguir els teus propòsits. I a tu Toni, gràcies per valorar la gran tasca del teu pare i voler fer que a Porreres comptem amb empreses innovadores que es dediquen a fer-nos la vida més senzilla.

En Mateu Lliteras Julià és un porrerenc que es dedica a la talla de pedra i marès des de mitjans dels anys vuitanta. Després de dedicar-se a la pagesia, aquest empresari emprengué el seu propi camí dins del món del polit i serrat de pedra, adquirint part de la pedrera de Santanyí.

Amb el pas dels anys, aquest porrerenc es va fer nom dins de la indústria del polit i serrat de pedres i marès de Mallorca i l'any 1992 va obrir el seu propi taller: "Porreres, Artà, Andratx o Sa Colònia de Sant Jordi són els pobles on més feina feiem. Als inicis, a aquest taller érem quatre persones que hi fèiem feina, i no aturàvem!" ens explica orgullós. Si alguna cosa caracteritza la feina d’aquest mestre és la precisió i dibuix damunt la pedra i el marès: "Inclús el gruix de la retxa del llapis pot fer que el tall no sigui correcte. Es poden tirar peces senceres amb petits errors com aquest" ens explica aquest mestre.

Els productes principals que hi produeix són els arcs de marès, els marcs per a finestres o portes i les balustrades, però també ha format part de projectes de gran envergadura: "Vaig fer un arc d'onze metres, i creieu-me que impressiona molt! També vaig fer la bolla del Campanar de l'Església Parroquial de Porreres, on només hi vaig anar a prendre les mides, i amb el vertigen que tenc va ser més que suficient" ens diu entre rialles.

Encara que els fills d'aquest porrerenc segueixin altres camins, en Mateu sempre els hi ha inculcat la necessitat de conèixer la feina del seu pare: "Tant na Xisca Maria com en Tià han vengut a donar-me una mà quan ho he necessitat, o el braç sencer si ha fet falta" ens explica orgullós. Ara, després de dues crisis econòmiques, a un any de la seva jubilació, i sense previsió que es continuï amb el negoci, en Mateu disfruta fent feina tranquil·lament al seu ritme.

Gràcies, Mateu, per donar-nos a conèixer la teva història i el teu ofici, i per damunt de tot, per deixar-te la pell i l'esquena, perquè la gent de Mallorca, i de Porreres, tengui pedra i marès mallorquí que perduri en el temps.