En Joan Picornell Blas, "Llurità" per a la gent de Porreres, és un pagès de vocació de Porreres. Tot i que sempre va fer feina a l'aeroport, des de fa un grapat d'anys es dedica exclusivament a la producció i comercialització de productes agrícoles arreu dels mercats de l'illa de Mallorca.

"Mai vaig pensar que acabaria de pagès" ens explica en Joan. Amb el pas del temps i gràcies a la insistència dels seus pares, aquest porrerenc inicià els seus estudis a la universitat, tot i que ell en aquell moment ja començà a tenir molt clar el seu camí: "L'estil de vida que té un pagès et dóna una llibertat que cap altra feina et donarà" ens diu.

Ara farà set anys que aquest porrerenc va apostar per ressembrar la seva finca amb arbres fruiters "Aquí tenim albercocs, prunes, pomes, peres i melicotons!" ens explica orgullós. Gràcies a l'ajuda del seu pare, va poder fer realitat la seva aposta per la fruita típica local, que ara difícilment es troba.

"M'agrada molt la meva feina. He tingut grans oportunitats davant meu, però jo he triat aquest camí. Aquí és on em sent realitzat!" ens diu en Llurità. Hi ha alguna cosa més satisfactòria que fer cada dia el que més t'agrada? En Joan ho té molt clar, el seu lloc és a fora vila, envoltat de llibertat!

Actualment és molt difícil trobar a persones que es dediquin a la pagesia per vocació, ja que és un ofici molt dur i poc valorat. Entre tots hem de prendre consciència que aquests oficis són necessaris per al manteniment de la qualitat de vida que els nostres avantpassats ens han deixat.

En Sebastià de Sa Serra és un jove porrerenc de vint-i-nou anys que es dedica a la pagesia des de fa un grapat d'anys: "El meu pare ha dedicat la seva vida a ser pagès i he crescut dins de la pagesia. Gràcies a la seva ajuda em sent amb forces per poder seguir avançant cada dia dins d'aquest món" ens explica agraït. Ara, en el seu paper de gerent dins l'empresa Pagesos de Sa Serra i Es Merca, en Sebastià fa front a tot el que li ve.

Després d'estudiar un grau mitjà d'electromecànica, aquest jove es va formar com a oficial de mecànica durant els anys següents: "Quan vaig començar a fer feina amb el meu pare, vaig començar conduint un camió. Més tard ja em dedicava al manteniment dels automòbils d'empresa, i des de fa tres anys sóc el gerent i em faig càrrec de tot i més" ens diu entre rialles.

Actualment aquest pagès gestiona tretze finques que en total acumulen setanta hectàrees, on hi cultiven tota classe de productes hortofructícoles: "Aquí duim a terme una producció integrada, és a dir, intentam que l'impacte mediambiental de les nostres plantacions sigui el mínim. De fet, totes les finques tenen un sistema de regadiu controlat, i s'aprofita tota l'aigua que s'empra" ens explica. I és que en el cas de les freses, gràcies a estar sembrades en cultiu hidropònic, es pot aprofitar l'aigua pels melons.

Tot i que la feina a fora vila pot tenir dies marcats per Tutes, mosques Suzukii o altres plagues, aquest porrerenc té molt clar que el seu futur vol que sigui al camp: "M'encantaria tenir la llibertat de poder arriscar-me amb un producte totalment nou, viatjar i conèixer com ho fan a altres parts del món i agafar idees noves".

Gràcies, Sebastià, per donar exemple a la generació de joves que hi ha al teu darrere, i per la teva incansable dedicació en què arreu de Mallorca es pugui menjar freses, síndries o fins i tot gerds de Porreres.

Aviat farà vint-i-cinc anys que en Llurità es dedica exclusivament a la producció i comercialització agrícola. Com el seu pare, fins a l'edat dels vint-i-set anys l'agricultura era la seva afició: "Mon pare sempre ha tengut l'espineta de no haver-se dedicat a la pagesia. I a jo no volia que em passés el mateix!" ens explica aquest porrerenc.

El sequer de l'albercoc i la verema amb altres joves són els records més bons de la seva joventut: "En aquells temps només volíem fer feina per a poder comprar-nos una moto o un cotxet. No pensaves amb res més!" ens diu entre rialles. El sequer de l'albercoc a Porreres va ser de gran rellevància durant els anys seixanta i vuitanta, però gràcies al lliure mercat i la globalització, aquest procediment tradicional va perdre volum.

Gràcies a l'herència familiar, aquest pagès va poder fer-se càrrec del cultiu de la finca de Sa Creueta, on l'any 2014 va decidir replantar els arbres fruiters que hi tenia. Ara, amb més de dos mil arbres fruiters, en Llurità aconsegueix tenir més de quinze tipus de fruites diferents, dels quals destacam l'albercoc de Porreres, o de tipus Vermell Carlet.

"La meva filla Maria ve cada estiu a ajudar-me als mercats i fa una feina extraordinària! Així i tot, ser pagès actualment no és un ofici rendible, i ella té un altre camí més profitós al davant" ens explica en Llurità. I és que, especialment la seva filla Maria, és qui li dóna una mà quan ell més la necessita.

Gràcies, Joan, per compartir amb nosaltres la realitat del teu ofici de pagès, i per fer que la gent de Mallorca pugui disfrutar els productes locals i d'immillorable qualitat de la teva terra.

Des de l'any 2016, a Pagesos de Sa Serra es dediquen a la producció de fruita i verdura, per a més tard, posar-la a la venda a l'engròs al Mercapalma, concretament a l'empresa porrerenca anomenada Es Merca. Ambdues empreses es dediquen a posar en valor els productes fets a Mallorca, i compten amb en Sebastià Cerdà Forteza, un jove pagès que estira el carro.

"Els mesos d'estiu són molt intensos, la jornada comença a les cinc del matí i no acaba fins a les deu del vespre. La feina al camp és dura i ens veiem obligats a contractar mà d'obra de fora perquè aquí la gent no s'hi vol dedicar" ens explica. Un dels grans aprenentatges d'en Sebastià ha estat poder conèixer a les persones que fan feina al camp amb ell, i adonar-se de la sort que té.

Freses autèntiques, de Porreres!

Freses de qualitat, de cultius tractats amb responsabilitat.

Freses de proximitat, una fruita feta a Porreres.

Trobareu els productes de Pagesos de Sa Serra a l'empresa Es Merca, al pavelló 2 del Mercapalma.

En Sebastià de Sa Serra és un jove porrerenc de vint-i-nou anys que es dedica a la pagesia des de fa un grapat d'anys: "El meu pare ha dedicat la seva vida a ser pagès i he crescut dins de la pagesia. Gràcies a la seva ajuda em sent amb forces per poder seguir avançant cada dia dins d'aquest món" ens explica agraït. Ara, en el seu paper de gerent dins l'empresa Pagesos de Sa Serra i Es Merca, en Sebastià fa front a tot el que li ve.

Després d'estudiar un grau mitjà d'electromecànica, aquest jove es va formar com a oficial de mecànica durant els anys següents: "Quan vaig començar a fer feina amb el meu pare, vaig començar conduint un camió. Més tard ja em dedicava al manteniment dels automòbils d'empresa, i des de fa tres anys sóc el gerent i em faig càrrec de tot i més" ens diu entre rialles.

Actualment aquest pagès gestiona tretze finques que en total acumulen setanta hectàrees, on hi cultiven tota classe de productes hortofructícoles: "Aquí duim a terme una producció integrada, és a dir, intentam que l'impacte mediambiental de les nostres plantacions sigui el mínim. De fet, totes les finques tenen un sistema de regadiu controlat, i s'aprofita tota l'aigua que s'empra" ens explica. I és que en el cas de les freses, gràcies a estar sembrades en cultiu hidropònic, es pot aprofitar l'aigua pels melons.

Tot i que la feina a fora vila pot tenir dies marcats per Tutes, mosques Suzukii o altres plagues, aquest porrerenc té molt clar que el seu futur vol que sigui al camp: "M'encantaria tenir la llibertat de poder arriscar-me amb un producte totalment nou, viatjar i conèixer com ho fan a altres parts del món i agafar idees noves".

Gràcies, Sebastià, per donar exemple a la generació de joves que hi ha al teu darrere, i per la teva incansable dedicació en què arreu de Mallorca es pugui menjar freses, síndries o fins i tot gerds de Porreres.