La història de l'empresa porrerenca Embotits Munar començà l'any 1942, quan el padrí i la padrina d'en Jaume Munar Ribot, en Jaume Munar i na Rosa Masot, van decidir comprar una llicència asturiana per a poder dedicar-se a la producció i comercialització de productes carnis tradicionals.

"Als inicis, la tasca dels meus padrins era fer la matança des del mes d'octubre al mes de març, i amb això vivien tot l'any!" ens explica en Jaume Munar. Actualment són molts els productes que podem consumir fora de temporada, i entre ells, la nostra molt estimada sobrassada mallorquina.

"En aquells anys fèiem fins i tot pernils, ho aprofitàvem tot del porc" ens explica aquest empresari. Tot i que Embotits Munar és coneguda per la seva producció de patés artesans, aquesta família fa més de setanta anys que es dedica a la producció de sobrassada artesana de primera qualitat.

"La meva padrina Rosa era una gran cuinera, tot el que feia era mel! La fórmula del paté, va ser invenció seva" ens explica en Jaume. Ara, el nét d'en Jaume i na Rosa recorda l'apassionant història de la seva família, així com la gran tasca per fer del seu producte un reclam arreu de les Illes Balears.

En Joan Picornell Blas, "Llurità" per a la gent de Porreres, és un pagès de vocació de Porreres. Tot i que sempre va fer feina a l'aeroport, des de fa un grapat d'anys es dedica exclusivament a la producció i comercialització de productes agrícoles arreu dels mercats de l'illa de Mallorca.

"Mai vaig pensar que acabaria de pagès" ens explica en Joan. Amb el pas del temps i gràcies a la insistència dels seus pares, aquest porrerenc inicià els seus estudis a la universitat, tot i que ell en aquell moment ja començà a tenir molt clar el seu camí: "L'estil de vida que té un pagès et dóna una llibertat que cap altra feina et donarà" ens diu.

Ara farà set anys que aquest porrerenc va apostar per ressembrar la seva finca amb arbres fruiters "Aquí tenim albercocs, prunes, pomes, peres i melicotons!" ens explica orgullós. Gràcies a l'ajuda del seu pare, va poder fer realitat la seva aposta per la fruita típica local, que ara difícilment es troba.

"M'agrada molt la meva feina. He tingut grans oportunitats davant meu, però jo he triat aquest camí. Aquí és on em sent realitzat!" ens diu en Llurità. Hi ha alguna cosa més satisfactòria que fer cada dia el que més t'agrada? En Joan ho té molt clar, el seu lloc és a fora vila, envoltat de llibertat!

Actualment és molt difícil trobar a persones que es dediquin a la pagesia per vocació, ja que és un ofici molt dur i poc valorat. Entre tots hem de prendre consciència que aquests oficis són necessaris per al manteniment de la qualitat de vida que els nostres avantpassats ens han deixat.

En Jaume Munar Ribot fa prop de dotze anys que va deixar les classes de filosofia per agafar el negoci familiar que van fundar els seus padrins l'any 1942. Ell és la tercera generació que regenta el negoci, ja que el seu pare, en Pep Lluís Munar Masot, també va dedicar la seva vida a la fàbrica d'embotits Munar.

"Quan els meus padrins s'encarregaven del negoci, ho aprofitaven tot del porc. Feien pernils o paté amb la part que no s'aprofitava per fer sobrassada, la pell del porc la venien per fer sabates i els cabells es venien per fer raspalls" ens explica en Jaume. A això se'n diu aprofitament de recursos!

"Nosaltres som de Felanitx, però l'any 1992 el meu pare va decidir moure la fàbrica al municipi de Porreres, on tenien més facilitats" ens explica aquest professor. Ara, Embotits Munar és una microempresa que segueix oferint un producte artesanal a través d'un procediment industrial gràcies a la seva inversió en maquinària i qualitat.

Si alguna cosa tenim clara és que el Paté Munar forma part de la identitat mallorquina, i que la història que precedeix a la família d'en Jaume no té preu: "Després de tants anys saps que ens han passat de coses! Un dia una família estrangera ens va trucar per telèfon per dir-nos que la sobrassada estava podrida, quan el que tenia era la floridura de la sobrassada artesanal. I com aquesta en podria contar moltes!" ens diu entre rialles.

Gràcies, Jaume, per seguir amb la història d'una empresa pionera a l'illa de Mallorca, i per deixar-te la pell per fer que tots nosaltres poguem disfrutar del paté o la sobrassada Munar, sense canvis, senzillament igual de bona que sempre.

Aviat farà vint-i-cinc anys que en Llurità es dedica exclusivament a la producció i comercialització agrícola. Com el seu pare, fins a l'edat dels vint-i-set anys l'agricultura era la seva afició: "Mon pare sempre ha tengut l'espineta de no haver-se dedicat a la pagesia. I a jo no volia que em passés el mateix!" ens explica aquest porrerenc.

El sequer de l'albercoc i la verema amb altres joves són els records més bons de la seva joventut: "En aquells temps només volíem fer feina per a poder comprar-nos una moto o un cotxet. No pensaves amb res més!" ens diu entre rialles. El sequer de l'albercoc a Porreres va ser de gran rellevància durant els anys seixanta i vuitanta, però gràcies al lliure mercat i la globalització, aquest procediment tradicional va perdre volum.

Gràcies a l'herència familiar, aquest pagès va poder fer-se càrrec del cultiu de la finca de Sa Creueta, on l'any 2014 va decidir replantar els arbres fruiters que hi tenia. Ara, amb més de dos mil arbres fruiters, en Llurità aconsegueix tenir més de quinze tipus de fruites diferents, dels quals destacam l'albercoc de Porreres, o de tipus Vermell Carlet.

"La meva filla Maria ve cada estiu a ajudar-me als mercats i fa una feina extraordinària! Així i tot, ser pagès actualment no és un ofici rendible, i ella té un altre camí més profitós al davant" ens explica en Llurità. I és que, especialment la seva filla Maria, és qui li dóna una mà quan ell més la necessita.

Gràcies, Joan, per compartir amb nosaltres la realitat del teu ofici de pagès, i per fer que la gent de Mallorca pugui disfrutar els productes locals i d'immillorable qualitat de la teva terra.